Hui Roma s'ha despertat seria, s'ha mig desvetllat, per que ha "amanegut" grisa, quasi negra, vamos que el cel estava encapotat, i això que anit el Real Madrid va pedre contra La Roma despés d'obrir el marcador amb gol dels de Madrid.
Bé, sembla que el mal temps que acompanya a l'altra part de la costa mediterrania cada vegada el tenim més prop, amb el solet tan bò que feia estos dies.
El diumenge de nit anarem amb dues xiques del pis (Martina i Sara) i uns amics de Martina a un local on feien un concert en directe. El concert, molt roïn, durarem dues cançons, però el local era maravillos, d'aquestos llocs que et conviden a romandre tota la nit, amb una terrassa inmensa, que per l'estiu deu ser encantadora, i en local per dins tenia una decoració especial. La música del concert no acompanyava, però sort que va començar tart, i fins aleshores estiguerem tota l'estona menjant cosetes que hi havien per damunt la barra (formatge, ensalà, gallonete, papes, pernil,...) i un platet de pasta, acompanyat per una cerveceta, tutti per 3€, la Majo i jo estavem filipant, no enteniem massa el sistema, però com que Martina dia que menjarem, pos nosaltres menjavem. Després, de camí a buscar un pub, ens toparem en un Bingo, i com no vam entrar, vam jugar 1€ i com que la fortuna no ens acompanyà abandonarem el Bingo, tan calenteta que estava jo allí sentà!!! per que pel carrer fea un freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeedo! Continuarem la busqueda del pub, però com que la majoria de la gentola volia tornar a casa, vam tornar tots a casa, vamos que la nit va ser curta.
Ahir de matí la Majo i jo ens decidirem a fer una costreta. Tot va començar de categoria, la carn i l'all ben sofregidet, un àroma que pareixia que estiguerem en casa, mentre la mama fa el dinar. Arribaria el moment de posar el colorante alimenticio (morita per als de Pego), i ací arribava el gran moment: vam vore, que en el lloc de les espècies hi havia una bolseta amb una pols de color tarongeta, i les dos vam pensar, pos aço es el colorante, i Aurora amb la cullera en mà, ho va introduir en el caldo i inmediatament se'm va ocorrer provar el caldet, ayyyyyyyyyyyyyy mare meua! això picava més que l'Òstia. Tirarem tot el caldo a la pila, i repassarem tots els ingredients amb aigua, i de nou tot dins del perol. Com podeu imaginar-vos, allò havia perdut tota l'essència, però no anavem a deixar que la maleida bossa amb pols rogeta, o taronja, ens tirara per terra l'ilusió de la costreta, així que vam continuar fent-la. Finalment no va quedar tant mal, sols que l'arròs estava blanc i picava encara una mica, i com no, havia perdut tot el gustet del primer caldo. QUE DOS!!!
A la pròxima ixirà millor.
De tarda anarem amb Rachela, una chica del pis, de Suècia, que també és erasmus a la Piazza Navona. Una llástima que estiga plena d'"andàmits", però no obstant això, es preciosa. Passejarem per els carrers del voltant fins que l'humetat del terra ens arribava a la gola, aleshores decidirem anar al Campo di Fiore a prendre un gelato, MECAGÜEN LA MARE QUE VA QUIN GELATO MÉS BÒ, i jo havia sentit parlar dels gelats italians, però pensava que com l'stracciatella de la Jijonenca de Pego no podia hi hauré res més bò, però no, açò ho supera, i tant que ho supera, com a mínim 100 voltes més bò, es que no hi han paraules per descriureu, i adamunt per 2€ et posen una cantitat de gelat inhumana.
Hui no ha sigut un dia mab molta fortuna. He anat a fer-me el carnet d'estudiant erasmus i resulta que sols obrin de vesprà, l'únic lloc que només obrin de vesprà, també he anat a entregar un paper que hem faltava i la xica hui no estava, o siga que després de la meva fortuna, del matí tan profitós que he tingut, he dicidit agafar el bus, i cap a casa. He arribat al Colosseo i he baixat allí per agafar un altre bus que hem duia a casa, i com que hui estavà tan afortunada, el bus que jo buscava no estava segura que hem dixara a casa, per tant he agafat el metro, que segur que hem dixava on volia. Menos mal que vore el Collosseo de nou m'ha alegrat un poc el matí.
Fins aquí per hui. Beseeeeeeeeets a tutti!
http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/
En aquest enllaç podreu vore fotos. Espere!
Bé, sembla que el mal temps que acompanya a l'altra part de la costa mediterrania cada vegada el tenim més prop, amb el solet tan bò que feia estos dies.
El diumenge de nit anarem amb dues xiques del pis (Martina i Sara) i uns amics de Martina a un local on feien un concert en directe. El concert, molt roïn, durarem dues cançons, però el local era maravillos, d'aquestos llocs que et conviden a romandre tota la nit, amb una terrassa inmensa, que per l'estiu deu ser encantadora, i en local per dins tenia una decoració especial. La música del concert no acompanyava, però sort que va començar tart, i fins aleshores estiguerem tota l'estona menjant cosetes que hi havien per damunt la barra (formatge, ensalà, gallonete, papes, pernil,...) i un platet de pasta, acompanyat per una cerveceta, tutti per 3€, la Majo i jo estavem filipant, no enteniem massa el sistema, però com que Martina dia que menjarem, pos nosaltres menjavem. Després, de camí a buscar un pub, ens toparem en un Bingo, i com no vam entrar, vam jugar 1€ i com que la fortuna no ens acompanyà abandonarem el Bingo, tan calenteta que estava jo allí sentà!!! per que pel carrer fea un freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeedo! Continuarem la busqueda del pub, però com que la majoria de la gentola volia tornar a casa, vam tornar tots a casa, vamos que la nit va ser curta.
Ahir de matí la Majo i jo ens decidirem a fer una costreta. Tot va començar de categoria, la carn i l'all ben sofregidet, un àroma que pareixia que estiguerem en casa, mentre la mama fa el dinar. Arribaria el moment de posar el colorante alimenticio (morita per als de Pego), i ací arribava el gran moment: vam vore, que en el lloc de les espècies hi havia una bolseta amb una pols de color tarongeta, i les dos vam pensar, pos aço es el colorante, i Aurora amb la cullera en mà, ho va introduir en el caldo i inmediatament se'm va ocorrer provar el caldet, ayyyyyyyyyyyyyy mare meua! això picava més que l'Òstia. Tirarem tot el caldo a la pila, i repassarem tots els ingredients amb aigua, i de nou tot dins del perol. Com podeu imaginar-vos, allò havia perdut tota l'essència, però no anavem a deixar que la maleida bossa amb pols rogeta, o taronja, ens tirara per terra l'ilusió de la costreta, així que vam continuar fent-la. Finalment no va quedar tant mal, sols que l'arròs estava blanc i picava encara una mica, i com no, havia perdut tot el gustet del primer caldo. QUE DOS!!!
A la pròxima ixirà millor.
De tarda anarem amb Rachela, una chica del pis, de Suècia, que també és erasmus a la Piazza Navona. Una llástima que estiga plena d'"andàmits", però no obstant això, es preciosa. Passejarem per els carrers del voltant fins que l'humetat del terra ens arribava a la gola, aleshores decidirem anar al Campo di Fiore a prendre un gelato, MECAGÜEN LA MARE QUE VA QUIN GELATO MÉS BÒ, i jo havia sentit parlar dels gelats italians, però pensava que com l'stracciatella de la Jijonenca de Pego no podia hi hauré res més bò, però no, açò ho supera, i tant que ho supera, com a mínim 100 voltes més bò, es que no hi han paraules per descriureu, i adamunt per 2€ et posen una cantitat de gelat inhumana.
Hui no ha sigut un dia mab molta fortuna. He anat a fer-me el carnet d'estudiant erasmus i resulta que sols obrin de vesprà, l'únic lloc que només obrin de vesprà, també he anat a entregar un paper que hem faltava i la xica hui no estava, o siga que després de la meva fortuna, del matí tan profitós que he tingut, he dicidit agafar el bus, i cap a casa. He arribat al Colosseo i he baixat allí per agafar un altre bus que hem duia a casa, i com que hui estavà tan afortunada, el bus que jo buscava no estava segura que hem dixara a casa, per tant he agafat el metro, que segur que hem dixava on volia. Menos mal que vore el Collosseo de nou m'ha alegrat un poc el matí.
Fins aquí per hui. Beseeeeeeeeets a tutti!
http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/
En aquest enllaç podreu vore fotos. Espere!
3 comentarios:
Ie Aurora, no estaràs tan ocupà, que fas uns escrits més llargs que un dia sense pa, es com si estiguerem ahi.
A veure si segueixes escrivint i no fas com el Ferrani, encara que no seria mala senyal, seria senyal de que estas vivint tant l'aventura romana, que no tens ni temps.
Per a la pròxima entrada, vull festa i morbo.
No li digues la majo a la majo, que pareix de la serie de Aida lo menos.
Molts besets i records, a lo milloret que tenim els valencians en Roma.
Mua.
P.D. I el Madrid en el Bernabeu remonta segur.
P.D. Te pose enllaç en el meu blog.
Ah, m'he rapat. Ja no tinc melena, que fort que m'haja esperat a que no me pugues vore, jajaja.
Muaks.
Ciao bellissima!!!
Come va??? Ja has aprés algo d'italiano??? Jo espere no oblidar-lo així que practicaré en tu. Per lo vist ja estàs catant lo milloret de la Italia: el menjar, especialment gelats i pizza i sobretot la bellessa del país i la bona vida.
Proveró di scriverti ogni tanto ma non sono sicuro perché il mio vicino si debe collegare allo stesso tempo che io ahahah.
Un bacio cara!
Publicar un comentario