Ja soc de nou ací, torne a escriure, per els pocs, o molts o alguns que visiten el meu blog. En que el visite una sola persona ja soc feliç, i això ja s'ha complit per què he rebut 4 comentaris i m'alegra molt.
Bò, com ja vos he contat a molts, aquesta primera setmana ha estat un poc intensa, intensa per què la Majo i jo hem hagut d'arreglar molts papers, papers i més papers, per què no és poca la burocràcia que et demanen fer, i en Roma no és poca la distància que hi ha d'uns edificis als altres. Possiblement la queixa ve, per què estem mal acostumbrats, per què el Valencia tot es troba en la mateixa universitat, tot allí en el poli, i arribes ací i tot et parex lluny, però va benne. Pos eso, aquests dies hem fet els músculs de les cames molt durs, ni caminant tot el dia per Pego, carrer amunt carrer avall els fas tan forts. Aquestes camonates ens feien arribar a casa més rebentaes que rebentaes, i el dia següent més, però bé, ara ja ho tenim quasi tot aclarit, falten uns quans detalls, però poca cosa.
A part de camianr molt, hem tingut temps per visitar alguna coseta. Per casualitat, l'altre dia, caminant caminant, ens vam trobar amb el coliseo, però no el vam visitar per dins, no obstant vore'l de fora ja és espectacular, i això que io non sonno una enamorata dil arte, però clar, per a qualsevol persona, Roma resulta fantàstica, qualsevol racó, qualsevol carrer, qualsevol plaça guarda un encant particular, peculiar i especial.
Ahir, a profitant que era dissabte, ens vam alçar a l'hora que ens va passar per la "....". Després d'una dutxa calenteta i d'un bon desdejuni, partirem a visitar la Piazza di Spagna, la Fontana di Trevi, la via del Corso, la Via di Condoti, la Piazza dil Popolo,....i tots els carrers que envolten està zona tan preciosa. Vam dinar per allí (en un McDonals) i ens ferem un cafenet i una magdalena rellena de xocolate que estava pa llevar-te el sobrero, també del McDonals.
Després de passejar un ratet, ens sentarem en la escalinata de la Piazza di Spagna, com si estiguessem en la peli "Vacaciones en Roma", tot un plaer, mentre el solet ens alimentava tot el cos, amb una intensitat molt tènue. Allò estava minaet de gent, gent que pujava, que baixava, que anava i que venia, un trànsit "incesante", però la Majo i jo ens divertiem o millor ens entrenteniem sols de veure la gent caminar.
Després d'aquest mític moment ferem marxa per tornar a casa i buscar una tenda prop del barri on poder comprar llençols i toalles, però no tinguerem èxit, així que, després de no insistir massa per què feia un fred que tallava la pell, vam tornar a casa. Haviem quedat d'eixir amb la gent del pis, però la temperatura no acompanyava i ens quedarem a vore una peli italiana "Le fatte ignoranti" que jo no vaig acabar per què la son va poder amb mi.
Hui de matí he anat a fer una volteta per el barri, per comprar llansuelos i toalles, mentre la Majo netejava els waters, i hui si que he tingut èxit, me n'he tornat molt contenta cap a casa. Aquesta nit si que ixirem amb la gent del pis, que ja ens diuen que som uns erasmus pensionistes per què encara no hem ixit, però es que esta setmana estem rebentaes.
Encara no se penjar fotos en el blog, pero amprendré, tot al seu temps.
Fins prompte, i records i beseeeets per tutti visitante dil mio blog!
http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/sets/72157603935194409/
1 comentario:
ey,
ja has aprés a posar les fotos!!!waxi,aixi no ens podrem perdre cap de les teues aventures.
Bò,ara ja he escrit el meu primer comentari,ja he cumplit,....
Espera-te´n més q ara ja sé com es fa,jajajaja...
després parlem perleta,q això de la càmera m´ha molat mogolló!!
besets amoret!!
Publicar un comentario