I SEGUIM PER ROMA

El que més puc destacar d'aquest darrers dies és que he trobat tutor i projecte, que no és poc. No puc dir que ha estat difícil la busqueda, però tampoc diré que ha estat fácil. Després de perdre tot un matí en busca del seu despatx tinc tanta sort que l'home no estava ixe dia, aleshores havia de tornar el matí següent, un altre viatget acap allà. I pensareu, pos pa que no quedes abans amb ell? pos sencillament per què no respòn els correus, per tant no tenia més "collons" que anar a l'aventura. Per fí el matí següent el vaig localitzar, després d'eperar-lo més d'una horeta.

Bé, jo no l'havia vist mai a aquest home, ni ell a mi tampoc clar, i amb el meu estupendo italià de fa una setmana enrrere, hem vaig dirigir al professor Calenda. No cregueu que és fácil parlar amb algú quan no coneixes el seu idioma ni ell el teu, però el meu italià no deuria ser tan patètic quan a la fí arribarem a un acord i m'oferí un projecte que sembla interesant i que m'agrada, la qual cosa és prou important.

Aquest últims dies no han passat coses massa interesants. Majo ha estat a Espanya fins el dimarts passat, i com podeu imaginar la meva socialització no ha anat més enllà que de la gent del pis, i no és que no vulga relacionar-me amb altra gent ni freqüentar festes erasmus, sinó que la situació de moment no ha acompanyat. Aquí ara la gent està d'examens, i el curs comença la setmana que ve, així que espere que a partir de la setmana que ve ens socialitzem amb gent erasmus. Damunt, esperava que Martina m'acompanyarà a llocs de festa, per què ella és festereta un rato, però el novio ha estat ingresat a l'hospital i no ha pogut ser.

Poques voltes he ixit, i pa poques voltes que he ixit l'altre dia vaig tenir un accident. Com era d'esperar algo m'havia de passar, i ja estava tardant. Pos això, que ja he visitat els hospitals romans, i són una CACA. L'altra nit anarem a prendre una cerveceta, i vaig tenir la mala pata que mentre bevia una xica hem va pegar una colzà, i pataclash! la dent trencà, la de davant, menos mal que no és massa gran el tros que m'he trencat i casi no és nota, per què fins el dilluns no vaig al dentista, això si, després de recorrer uns quants centres per vore si me'l podien arreglar sense anar al dentista, vamos sense pagar, però res. Martina ho ha intentat però no ha pogut ser.

Com ja he dit, no hem disfrutat massa de la festa romana encara, però vos assegure que tampoc m'he avorrit massa, és difícil avorrir-se, i menys ara que ja tinc faeneta del projecte.

Fins prompte!!!

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/

COSES QUE CARACTERITZEN ROMA

Coses que destacar de Roma, o coses en les que m'he fixat o que m'han cridat l'atenció des de que soc ací.

Deixant a banda la gran cantitat de monuments històrics que caracteritzen aquesta ciutat, hi han altres coses que m'agradaria comentar d'ella:

1) sempre havia sentit que per Roma el tránsit és de locos, però jo no sabria dir qui està més loco, si el que condueix un bus, un cotxe, una moto...o el peato. En Roma els peatons no miren pèl, o siga, que igual tenen que hi haja un pas de peatons que no, igual tenen que l'avalanxa de cotxes estiga aprop seu que no, igual tenen que el carrer siga ample que no, igual tenen que siga peatonal que no... ells circulen per on els rota, creuen el carrer per on els rota i quan els rota, sinó és peatol és igual, el peato circula pel mig del carrer com sinó existiren les máquines (com dien ací als cotxes), o siga que he arribat a la conclusió que el peato pot estar més grillat que el conductor.

2) els támvies en Roma són els de la primera guerra mundial, "lo menos", són allò més modern en quan a trámvies, pugues trobar-te en alguna ciutat, de veres. Es veu en la foto, encara que no esta massa nítida.

3) la majoria de cotxes que circulen per Roma són xicoteeeeeeeeeeeeeeets, són molt xicotets. Els cotxes que més abunden en Roma són de l'estil del cinquecento, citroen C2 i C3, opel corsa, Fiat punto...mira si hi han cotxes xicotets que fins i tot existeix en citroen C1 que jo en Espanya ni l'he vist, i supose que és normal, per què amb la cantitat de cotxes que circulen per Roma, com pa comprar-te'n un gran, a saber on collons l'aparques.

4) en les tendes dels xinos de Roma, que ací no són xinos sinó Pakistanis, no trobaràs les coses més barates, com passa en Espanya, el que allí trobaràs serà al matex preu que en qualsevol altre lloc o inclús més car. Vaja MERDA!!!

Bò, pos aquestes són les coses que volia comentar.

Ciao i fins un altra!!! Besets

S'APROPA L'AIGUA D'ESPANYA

Hui Roma s'ha despertat seria, s'ha mig desvetllat, per que ha "amanegut" grisa, quasi negra, vamos que el cel estava encapotat, i això que anit el Real Madrid va pedre contra La Roma despés d'obrir el marcador amb gol dels de Madrid.

Bé, sembla que el mal temps que acompanya a l'altra part de la costa mediterrania cada vegada el tenim més prop, amb el solet tan bò que feia estos dies.

El diumenge de nit anarem amb dues xiques del pis (Martina i Sara) i uns amics de Martina a un local on feien un concert en directe. El concert, molt roïn, durarem dues cançons, però el local era maravillos, d'aquestos llocs que et conviden a romandre tota la nit, amb una terrassa inmensa, que per l'estiu deu ser encantadora, i en local per dins tenia una decoració especial. La música del concert no acompanyava, però sort que va començar tart, i fins aleshores estiguerem tota l'estona menjant cosetes que hi havien per damunt la barra (formatge, ensalà, gallonete, papes, pernil,...) i un platet de pasta, acompanyat per una cerveceta, tutti per 3€, la Majo i jo estavem filipant, no enteniem massa el sistema, però com que Martina dia que menjarem, pos nosaltres menjavem. Després, de camí a buscar un pub, ens toparem en un Bingo, i com no vam entrar, vam jugar 1€ i com que la fortuna no ens acompanyà abandonarem el Bingo, tan calenteta que estava jo allí sentà!!! per que pel carrer fea un freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeedo! Continuarem la busqueda del pub, però com que la majoria de la gentola volia tornar a casa, vam tornar tots a casa, vamos que la nit va ser curta.

Ahir de matí la Majo i jo ens decidirem a fer una costreta. Tot va començar de categoria, la carn i l'all ben sofregidet, un àroma que pareixia que estiguerem en casa, mentre la mama fa el dinar. Arribaria el moment de posar el colorante alimenticio (morita per als de Pego), i ací arribava el gran moment: vam vore, que en el lloc de les espècies hi havia una bolseta amb una pols de color tarongeta, i les dos vam pensar, pos aço es el colorante, i Aurora amb la cullera en mà, ho va introduir en el caldo i inmediatament se'm va ocorrer provar el caldet, ayyyyyyyyyyyyyy mare meua! això picava més que l'Òstia. Tirarem tot el caldo a la pila, i repassarem tots els ingredients amb aigua, i de nou tot dins del perol. Com podeu imaginar-vos, allò havia perdut tota l'essència, però no anavem a deixar que la maleida bossa amb pols rogeta, o taronja, ens tirara per terra l'ilusió de la costreta, així que vam continuar fent-la. Finalment no va quedar tant mal, sols que l'arròs estava blanc i picava encara una mica, i com no, havia perdut tot el gustet del primer caldo. QUE DOS!!!

A la pròxima ixirà millor.

De tarda anarem amb Rachela, una chica del pis, de Suècia, que també és erasmus a la Piazza Navona. Una llástima que estiga plena d'"andàmits", però no obstant això, es preciosa. Passejarem per els carrers del voltant fins que l'humetat del terra ens arribava a la gola, aleshores decidirem anar al Campo di Fiore a prendre un gelato, MECAGÜEN LA MARE QUE VA QUIN GELATO MÉS BÒ, i jo havia sentit parlar dels gelats italians, però pensava que com l'stracciatella de la Jijonenca de Pego no podia hi hauré res més bò, però no, açò ho supera, i tant que ho supera, com a mínim 100 voltes més bò, es que no hi han paraules per descriureu, i adamunt per 2€ et posen una cantitat de gelat inhumana.

Hui no ha sigut un dia mab molta fortuna. He anat a fer-me el carnet d'estudiant erasmus i resulta que sols obrin de vesprà, l'únic lloc que només obrin de vesprà, també he anat a entregar un paper que hem faltava i la xica hui no estava, o siga que després de la meva fortuna, del matí tan profitós que he tingut, he dicidit agafar el bus, i cap a casa. He arribat al Colosseo i he baixat allí per agafar un altre bus que hem duia a casa, i com que hui estavà tan afortunada, el bus que jo buscava no estava segura que hem dixara a casa, per tant he agafat el metro, que segur que hem dixava on volia. Menos mal que vore el Collosseo de nou m'ha alegrat un poc el matí.

Fins aquí per hui. Beseeeeeeeeets a tutti!

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/

En aquest enllaç podreu vore fotos. Espere!

LA PRIMERA SETMANA

Ja soc de nou ací, torne a escriure, per els pocs, o molts o alguns que visiten el meu blog. En que el visite una sola persona ja soc feliç, i això ja s'ha complit per què he rebut 4 comentaris i m'alegra molt.

Bò, com ja vos he contat a molts, aquesta primera setmana ha estat un poc intensa, intensa per què la Majo i jo hem hagut d'arreglar molts papers, papers i més papers, per què no és poca la burocràcia que et demanen fer, i en Roma no és poca la distància que hi ha d'uns edificis als altres. Possiblement la queixa ve, per què estem mal acostumbrats, per què el Valencia tot es troba en la mateixa universitat, tot allí en el poli, i arribes ací i tot et parex lluny, però va benne. Pos eso, aquests dies hem fet els músculs de les cames molt durs, ni caminant tot el dia per Pego, carrer amunt carrer avall els fas tan forts. Aquestes camonates ens feien arribar a casa més rebentaes que rebentaes, i el dia següent més, però bé, ara ja ho tenim quasi tot aclarit, falten uns quans detalls, però poca cosa.

A part de camianr molt, hem tingut temps per visitar alguna coseta. Per casualitat, l'altre dia, caminant caminant, ens vam trobar amb el coliseo, però no el vam visitar per dins, no obstant vore'l de fora ja és espectacular, i això que io non sonno una enamorata dil arte, però clar, per a qualsevol persona, Roma resulta fantàstica, qualsevol racó, qualsevol carrer, qualsevol plaça guarda un encant particular, peculiar i especial.

Ahir, a profitant que era dissabte, ens vam alçar a l'hora que ens va passar per la "....". Després d'una dutxa calenteta i d'un bon desdejuni, partirem a visitar la Piazza di Spagna, la Fontana di Trevi, la via del Corso, la Via di Condoti, la Piazza dil Popolo,....i tots els carrers que envolten està zona tan preciosa. Vam dinar per allí (en un McDonals) i ens ferem un cafenet i una magdalena rellena de xocolate que estava pa llevar-te el sobrero, també del McDonals.

Després de passejar un ratet, ens sentarem en la escalinata de la Piazza di Spagna, com si estiguessem en la peli "Vacaciones en Roma", tot un plaer, mentre el solet ens alimentava tot el cos, amb una intensitat molt tènue. Allò estava minaet de gent, gent que pujava, que baixava, que anava i que venia, un trànsit "incesante", però la Majo i jo ens divertiem o millor ens entrenteniem sols de veure la gent caminar.

Després d'aquest mític moment ferem marxa per tornar a casa i buscar una tenda prop del barri on poder comprar llençols i toalles, però no tinguerem èxit, així que, després de no insistir massa per què feia un fred que tallava la pell, vam tornar a casa. Haviem quedat d'eixir amb la gent del pis, però la temperatura no acompanyava i ens quedarem a vore una peli italiana "Le fatte ignoranti" que jo no vaig acabar per què la son va poder amb mi.

Hui de matí he anat a fer una volteta per el barri, per comprar llansuelos i toalles, mentre la Majo netejava els waters, i hui si que he tingut èxit, me n'he tornat molt contenta cap a casa. Aquesta nit si que ixirem amb la gent del pis, que ja ens diuen que som uns erasmus pensionistes per què encara no hem ixit, però es que esta setmana estem rebentaes.

Encara no se penjar fotos en el blog, pero amprendré, tot al seu temps.

Fins prompte, i records i beseeeets per tutti visitante dil mio blog!

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/sets/72157603935194409/

L'ARRIBADA A ROMA

Per fi m'he dicidit a escriure en el blog, i possiblement per què he tingut un poc de vergonya quan he vist que Laura havia escrit abans que jo.

Abans de contar res de Roma, vull anyadir com inici d'aquest diari personal, que el cap de setmana abans de marxar a Roma va ser verdaderament intens.

Tot va començar el divendres després d'entrenar, l'equip senior i el junior, els respectius entrenadors, les companyes de pis de Valencia, ma mare, Maite, Santi, Cristina i La Fu (MªJose), anarem de sopaeta de despedida al bar de Rosi (L'empedrat). Per a que contar res, el sopar va anar de maravilla, molta alegria, molta burrera i molta gana de pasar-ho be, els que allí hi erem ja sabem com va anar la ni de "requetebé", per a mi va ser una nit molt especial, i compartida amb una gent molt especial.

Quan vaig arribar al bar mhavien fet una "pancarta" que acupava tota la paret del saló de la Rosi, a mesura que avançava la nit, la burrera i el caxondeo anava aumentant, fins el punt que confundiren la despedida en una despedida de soltera, igual es pensen que estic de viatge de noces a Roma en lloc d'estar d'Erasmus. Podria escriure moltes coses del que va passar aquella nit, però podria no parar d'escriure, així que ací vaig a deixar-ho.

MOLTES GRÁCIES A TOTS I A TOTES PER COMPARTIR EL SOPARET AMB MI I PER EL GRAN COMIAT QUE HEM VAREU PREPARAR!

Després arribaria el dissabte, que no va ser menys intens que el divendres. Després d'acompanyar a Elena a Gandia, a les 11 del mati, quan m'havia gitat a les 5:30, vaig arribar a Pego i vaig anar directament a comprar per fer una paelleta amb les amiguetes i amiguets, i amb la family. Mala sort per què el dia va eixir un poc lleig, i haguerem de dinar dins de casa, però no va ser motiu per no disfrutar de la companyia dels meus. Després del dinaret i del dolcet arribaren les sorpreses, un pijama de regal amb neceser, i un video en el que s'havien recopilat moments per recordar, melancòlic i emotiu, però a la volta divertit.

Mes tardet, però no massa, vaig anar a jugar al basquet, contra el Dénia, perguerem. També hem va alegrar molt que acudiren al pabello a vorem jugar. Després del partit ens esperava la piñata, una altra gran nit. De la pinyata podria contar també moltes coses, però hem farien mal els dits d'escriure, sols dir que m'encanta aquesta nit per què està plena de festa i d'un encant especial, es difícil d'explicar sinó has tingut rl plaer de sentir-la mai.

El diumenge, com podreu comprendre, estava feta MERDA! i sobretot per què no va començar tot divendres, sinó dimecres. Dimecres de vesprà vaig anar cap a Valencia, per què tenia soparet amb els de classe, però vaja soparet més soso per què després ningú s'animà a ixir, ni les amfitriones (Majo i Giovi), menos mal que Saül, Nando, Botella i Fran, s'animaren a anar un ratet al karaoke, per què sinó.....en el karaoke estavem practicament asoles, però ens riguerem un ratet que és lo important.

Dijous de matí vaig carregar el cotxe de trastos del pis de Valencia i cap a Pego. L'habitació es va quedar moooooooooolt buida, i blanca, i trista, i solitaria,i.....molta peneta, però bé, tot siga per una nova etapa molt enrequidora. En arribar a Pego, a les 3 de la vespra o més tart, vaig descarregar cotxe i després d'una vespraeta intensa vaig anar a sopar amb el meu germà, la cuñaeta (Bea) i la nebodeta (Enma) a casa la meua prima (Romu) i Javieret, un sopar molt bò.

"Bò pos" com dirien en Pego, açò es tot el que va passar més o menys, entre altres coses, abans de pujar a l'avió.

EL DIA!!!

Arriba el dia de la partida, 12 de Febrer de 2008. L'avió ixia a la 1:10, i havia quedat amb la Majo a les 11 a l'aeroport, però de mati encara vaig anar al banc a firmar un últim paper a les 8 del maté. Tot son papers i papers. A l'aeroport vaig arribar un poquet tart, i la Majo ja estava desespera "se temia lo peor". Tot en l'aeroport va anar molt bé, sobretot per què no hem van dir res del sobrepes. Quan va arribar el moment d'embarcar, com era d'esperar, vaig plorar una miqueta amb els meus pares, però va ser ma mare que va començar, i això que feia una setmana que deia que no anava a plorar, és inevitable.

El viatge amb l'avió de categoria, molt puntual i molt tranquil, el calvari o l'aventura arribaria en tocar terra italiana. Allà que anavem la Majo i jo, una vegada baixem de l'avió molt decidides, com si ho coneguerem de tota la vida, i més carregades que un burro, ens dirigirem a agafar el tren, i quan arribem a la taquilla pensem, i quin tren és? per què ens haviem entés mal amb la Roberta (l'amà del pis), i pensavem que quan baixavem de l'avió hi havia un tram (tranvia) que ens duia a casa, però no, primer haviem d'agafar un tren fins a Termini, i de Termini agafar el tram fins al pis, i nosaltres, com que al baixar de l'avió no vegerem cap tram, agafarem un tren però no fins a Termini, sinó fins a San Giovanni, i per què? per què som aixina de xules. La qüestió és, que en arribar a San Giovani no sabiem que més fer, "para más inri" la Roberta no contestava al teléfon i "pa colmo" ninguna de les dos duia l'adreça del pis anota en cap lloc (que dos!!!), menos mal que Maite estava davant de l'ordenador i amb un sms ens digué quin era el carrer. Al final Roberta va donar senyals de vida, però la Majo i Aurora ja duien quasi 4 hores pegant voltes per Roma totes carregaes, tantes hores que se'ns va fer de nit, o siga, que al final decidirem agafar un taxi, per què el bus anava super ple, i era un poc difícil pujar amb tant de trasto al darrere.

Per fí arribarem al pis, menos mal que Roberta parla espanyol i el primer dia ens parla en espanyol, per què després de tot el dia, si ens arriba a parlar en italia i no capito la mitat de les coses, ME MUERO!

En arribar ens ensenyà el pis, deixarem (reballarem) l'equipatge en l'habitació i anarem a visitar el barri un poquet, les coses més principals. Sort que Roberta eixa nit ens va fer sopar de benvinguda, per què sinó igual ni haguerem sopat, un gotet de llet i au.

La primera nit Majo no va dormir massa bé, per què el soroll dels cotxes i tranvia no acompanyaven, i el cotxó tampoc massa. Jo vaig caure morta, tant que no vaig sentir res.

I ací acabe, un altre dia més.

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/sets/72157603925050916/