HOGAR DULCE HOGAR

Quin plaer sentir de nou l’olor de la roba llavada en casa, dels llençols frescs, de l’olor i el sabor de paella, de fideuà, d’arròs al forn, de coques escaldaes….sentir de nou l’olor fresc dels tarongers, respirar de nou aire pur, despertar de mati, asomar-te a la finestra i veure a un costat el mar, a l’altre montanyes i davant de tu la picina, com si fos un cristall, despertar de mati i sentir l’olor del café de casa i del pa torrat de casa…sí, a vegades has d’estar lluny per a valorar allò teu, per a valorar i per a donar-li la importància que és mereix.

He tornat a vore als meus, a la familia, a la nebodeta més guapa de les nebodetes que puguen existir, Enma, als amics de Pego i de l’universitat, i aquests dies en casa m’han servit per a adonar-me’n què encara que m’agrade viatjar i coneixer i viure coses noves, el meu lloc el tinc allí, el lloc que hem fa sentir realment bé és aquell, i que per molt lluny que estiga sempre tornaré, perquè és el que hem dona el calor necessari i l’ambient necessari.

Gracietes per els dies viscuts entre Pego i València, gracietes per fer-me sentir tant bé entre vosaltres, i per veure que res ha canviat i que tot continua en el seu lloc.