Avuí ha sigut el dia, avuí ha sigut el día que he presentat el meu projecte fí de carrera, la tesi com diuen els italians, i el día que definitivament he acabat, e MI SONO LAUREATA!!!
Pot ser feia molt de temps que esperava que arribara aquest moment, i ara que ha arribat pense, i ara que? És un estat d’insertesa, un estat de desubicació, i possiblement perquè realment encara no soc conscient que ha arribat el día.
Possiblement aquesta siga la meva última entrada, ja que hem queda una escasa semana en Roma, i en pocs minuts arriba Mirva per passar aquest últims dies de la meva estància en la ciutat.
També aquests últims dies seran els últims que vore la VIA BARTOLOMEO COLLEONI, la PRESNESTINA, seran els últims que aniré al Supercarni, al Todys, al Acqua&Sapone, al frutero de confiança i al paqui de confianza, seran els últims dies que saborejare l’esplendit transport de Roma, serà l’ultim més que comprare l’abonament, seran els últims dies que hem despertaré de matí i dire BUON GIORNO, perquè aquestes petites vacances han arribat ja quasi al seu punt i final.
Allò que uns mesos arrere esperava viure, ha desaparegut com l’espuma, i ara te n’adones de la velocitat i la fugacitat del temps, i te n’adones que en tot arreu pots trobar gent meravellosa.
Ja no tornaré a vore la genteta esta, Cova, Alberto, Ibon, Alex, Marta, Paulina, Cristian, tampoc a la gent del pis, a Sara, a Rachela, a Martina, tampoc als italianets com Domenico, Paolo, Giuseppe,…a Majo sí, bé, doncs sí, podem dir que açò ha acabat i que podem possar un punt i apart a aquesta historia, perquè encara que semble utòpic espere tornar a vore'ls gent algun día per Espanya, per Italia o en la Xina.
Pot ser feia molt de temps que esperava que arribara aquest moment, i ara que ha arribat pense, i ara que? És un estat d’insertesa, un estat de desubicació, i possiblement perquè realment encara no soc conscient que ha arribat el día.
Possiblement aquesta siga la meva última entrada, ja que hem queda una escasa semana en Roma, i en pocs minuts arriba Mirva per passar aquest últims dies de la meva estància en la ciutat.
També aquests últims dies seran els últims que vore la VIA BARTOLOMEO COLLEONI, la PRESNESTINA, seran els últims que aniré al Supercarni, al Todys, al Acqua&Sapone, al frutero de confiança i al paqui de confianza, seran els últims dies que saborejare l’esplendit transport de Roma, serà l’ultim més que comprare l’abonament, seran els últims dies que hem despertaré de matí i dire BUON GIORNO, perquè aquestes petites vacances han arribat ja quasi al seu punt i final.
Allò que uns mesos arrere esperava viure, ha desaparegut com l’espuma, i ara te n’adones de la velocitat i la fugacitat del temps, i te n’adones que en tot arreu pots trobar gent meravellosa.
Ja no tornaré a vore la genteta esta, Cova, Alberto, Ibon, Alex, Marta, Paulina, Cristian, tampoc a la gent del pis, a Sara, a Rachela, a Martina, tampoc als italianets com Domenico, Paolo, Giuseppe,…a Majo sí, bé, doncs sí, podem dir que açò ha acabat i que podem possar un punt i apart a aquesta historia, perquè encara que semble utòpic espere tornar a vore'ls gent algun día per Espanya, per Italia o en la Xina.
3 comentarios:
Felicitats enginyera!!!
Espere que el millor comence ara.
Ci vediamo presto.
holaaaaaaaaaaa soles entre xq estava fent un blog en un curset super toston i mira me recordat de tu...esper ke ens vejam pronte que hi ha un soparet pendent no? i si tavorrixes i tapetix... (www.mariasa88.wordpress.com)
bueno wapeta..ja parlem b7s
Ei guapa, sóc Nandet, el del Poli. De tant en tant, encara que no t'he firmat mai, entre al teu blog per veure que contes, i ara que demà no he de matinar i estic tocant-me els "Colleonis", m'he dit "vaig a veure qué escriu Aurora".
Buf, parles de com pasa el temps i de gent que no tornaràs a veure (o que pasarà prou de temps per a que aixó pase), i és just amb el que estic ratllant-me aquests dies.
Començem un nou curs i em fica un poc trist pensar com serà enguany, perque no serà com els anys anteriors. Hi ha gent que ja ha acabat, gent que es ficarà a fer pràctiques en empresa, i gent que se'n va d'Erasmus; i jo em quedaré al Poli, sense saber qué fer. Encara tindré al meu prim Botella un quadrimestre, peró el segon se'n va. Hi ha gent que se'n va el primer, i gent que se'n va tot l'any. I no sé com enfocar aquest any.
Em quedaré a Alçira, aniré i tornaré tots els dies, i ja no arribaré a la universitat pensant en parides que comentar en els descansos, o en veure a qui aconsegueixc convençer per anar a cervecetjar al Tony's (quasi sempre Peter i Saül) en compte d'aguantar a algún mestre pudent.
Peró be, supose que a tot s'acostuma ú. Supose que m'acostumaré a no veure-vos de forma sovint (amb tú ja duc un quadrimestre de pràctica), i és algo que no m'agrada pensar, que m'acostumaré a no tindre a certa gent, peró supose que així serà, no es pot estar sempre trist per no tindre a ú o altre prop.
Siga com siga, i ens depare el que ens depare aquest any, m'alegra haver-vos disfrutat, i espere seguir fen-t'ho, d'una manera o d'altra.
1 beset guapa, a veure si ens vegem prompte
Publicar un comentario