23 DE JULIOL DE 2008

Avuí ha sigut el dia, avuí ha sigut el día que he presentat el meu projecte fí de carrera, la tesi com diuen els italians, i el día que definitivament he acabat, e MI SONO LAUREATA!!!

Pot ser feia molt de temps que esperava que arribara aquest moment, i ara que ha arribat pense, i ara que? És un estat d’insertesa, un estat de desubicació, i possiblement perquè realment encara no soc conscient que ha arribat el día.

Possiblement aquesta siga la meva última entrada, ja que hem queda una escasa semana en Roma, i en pocs minuts arriba Mirva per passar aquest últims dies de la meva estància en la ciutat.

També aquests últims dies seran els últims que vore la VIA BARTOLOMEO COLLEONI, la PRESNESTINA, seran els últims que aniré al Supercarni, al Todys, al Acqua&Sapone, al frutero de confiança i al paqui de confianza, seran els últims dies que saborejare l’esplendit transport de Roma, serà l’ultim més que comprare l’abonament, seran els últims dies que hem despertaré de matí i dire BUON GIORNO, perquè aquestes petites vacances han arribat ja quasi al seu punt i final.

Allò que uns mesos arrere esperava viure, ha desaparegut com l’espuma, i ara te n’adones de la velocitat i la fugacitat del temps, i te n’adones que en tot arreu pots trobar gent meravellosa.

Ja no tornaré a vore la genteta esta, Cova, Alberto, Ibon, Alex, Marta, Paulina, Cristian, tampoc a la gent del pis, a Sara, a Rachela, a Martina, tampoc als italianets com Domenico, Paolo, Giuseppe,…a Majo sí, bé, doncs sí, podem dir que açò ha acabat i que podem possar un punt i apart a aquesta historia, perquè encara que semble utòpic espere tornar a vore'ls gent algun día per Espanya, per Italia o en la Xina.

O DIOOOOOOOOOOO!!!

L’esglesia pensa que la societat és idiota? doncs resulta que SÍ.

Quan llegeixes titulars tipo “El papa pide perdón a su llegada a Australia por los abusos sexuales” o “El papa desea “reconciliar” a la iglesia católica con las víctimas de los abusos sexuales”, se’t posa la pell de gallina, t’horroritzes i penses, existeix alguna manera en el món de perdonar aquests fets? de veritat la societat és tan ignorant? o és que l’esglèsia cada dia més s’alimenta de la seua propia hipocresia?

El més trist de tota aquesta història es que hi ha moltíssima gent que continua creient i tenint fe amb l’institució més falsa, mentidera i tercermundista que existeix, l’ESGLÈSIA!!!

Bé doncs, amb aquesta opinió i aquest “malcuerpo” que se’t queda en veure aquestes noticies en el periòdic, continue amb la meva feina, pensant que part de la societat va enrrere en lloc d’anar avant, i amb l’esperança que algún dia part d’aquesta societat siga minoritaria, minoritaríssima.

HOGAR DULCE HOGAR

Quin plaer sentir de nou l’olor de la roba llavada en casa, dels llençols frescs, de l’olor i el sabor de paella, de fideuà, d’arròs al forn, de coques escaldaes….sentir de nou l’olor fresc dels tarongers, respirar de nou aire pur, despertar de mati, asomar-te a la finestra i veure a un costat el mar, a l’altre montanyes i davant de tu la picina, com si fos un cristall, despertar de mati i sentir l’olor del café de casa i del pa torrat de casa…sí, a vegades has d’estar lluny per a valorar allò teu, per a valorar i per a donar-li la importància que és mereix.

He tornat a vore als meus, a la familia, a la nebodeta més guapa de les nebodetes que puguen existir, Enma, als amics de Pego i de l’universitat, i aquests dies en casa m’han servit per a adonar-me’n què encara que m’agrade viatjar i coneixer i viure coses noves, el meu lloc el tinc allí, el lloc que hem fa sentir realment bé és aquell, i que per molt lluny que estiga sempre tornaré, perquè és el que hem dona el calor necessari i l’ambient necessari.

Gracietes per els dies viscuts entre Pego i València, gracietes per fer-me sentir tant bé entre vosaltres, i per veure que res ha canviat i que tot continua en el seu lloc.