Plorar en silenci és plorar quan no et sent ningú, o quan creus que no et sent ningú. És plorar quan se’t fa la gola estreta, quan se’t fa un nuc, quan sents que la gola no et dixa respirar. És com sentir quan no se sent res. És com quan el silenci i la soletat son la millor companyia. Contradiccions que a la volta donen sentit als fets.
Sempre he pensat que la vida està feta de moments, que està plena dels petits detalls, els petits fets que omplin el dia a dia, i que dia a dia has de saber trobar aquests petits moment i disfrutar-los al màxim. Però de la mateixa manera, també pense i a vegades te n’adones què, els petits detalls poden derrumbar el dia en un petit instant.
Així de sencill o de complicat pot resultar el dia a dia, tot depén de la fortalesa de cadascú, d’allò que l’envolta o d’allò que no l’envolta, d’allò que té tant lluny i que tan li ompli i a la volta tan li falta cada dia, cada instant, del que reb o del que no reb...de tantes coses que al cap i a la fí et fa donar un equilibri i una importància a allò que verdarement és important, i restar-li-la a allò que no merex tenir-la.
Sempre he pensat que la vida està feta de moments, que està plena dels petits detalls, els petits fets que omplin el dia a dia, i que dia a dia has de saber trobar aquests petits moment i disfrutar-los al màxim. Però de la mateixa manera, també pense i a vegades te n’adones què, els petits detalls poden derrumbar el dia en un petit instant.
Així de sencill o de complicat pot resultar el dia a dia, tot depén de la fortalesa de cadascú, d’allò que l’envolta o d’allò que no l’envolta, d’allò que té tant lluny i que tan li ompli i a la volta tan li falta cada dia, cada instant, del que reb o del que no reb...de tantes coses que al cap i a la fí et fa donar un equilibri i una importància a allò que verdarement és important, i restar-li-la a allò que no merex tenir-la.
4 comentarios:
Hola Aurora, què vol dir eixa moral tan baixeta? Ací ens enrecordem molt de tu, almenys un servidor ja que eres de les poques persones que feien comentaris al blog de l'escola de bàsquet, gràcies per estar ahí i escriure.
No t'escric perquè estic un pocliat amb la feina i sobretot amb el bàsquet, que per cert ja hem acabat la lliga. El dia 25 fem la gala del Bàsquet, ja estem farts de que tot el protagonisme se l'enduguen els del futbol i tindrem gala pròpia, ja penjaré fotos en el blog.
Bò, et veig un poc decaiguda i no sé els motius però espere que recuperes eixa alegria que tant et caracteritza i eixe aire de " ací estic jo perquè soc la millor, la més guapa, la més festera, i no hem fa falta ningú més per passar-ho bé".
ÀNIM que ací tens un amic per parlar i el que faça falta.
Un fort abraç, besets i espere voret aviat.
Xexu.
Gracietes Xexu per els ànims. Ja veus, tots tenim mals moments, per alegres que estiguem normalment, però ara ja estic millor. Ja parlem.
Per poc no arribe a la gala del basquet, arribe el 28, quina llàstima, m'haguera agradat estar.
Molts besets i fins prompte!!!
Ie xiqueta, lo dit.
Si n'hi ha que anar a Itàlia a pergar-li a algú avisa... :P
Besets!!
Leandre.
Non piangere, coglioni, ridi e vai.
És una frase que ix al llibre que m'estic llegint, i vaig haver de preguntar que significava.
Ara que ja ho sé, pense que és una bona filosofia de vida.
Un bes wapisima. Burriana últim cap de setmana de juliol, a vore si ja estas ací.
Muaks
Publicar un comentario