Durant el temps que no he escrit han quedat dos dies marcats en el calendari. Un va ser el 1 de Maig, “Festa del treballador”, i l’altre el primer diumenge de Maig, “el dia de la mare”.
El dia del treballador en Roma es monta un “tinglao” de por. Per desgràcia no tot el món deixa de treballar aquest dia, i possiblement aquesta siga la cara oscura del dia, per què te n’adones què, per a que uns puguen viure bé, altres han de deixar de fer-ho.
Bé, com anava dient….en Roma, és la festa del “primo Maggio” i aquest dia en San Giovanni es reuniexen cantants i grups de cantants vinguts de tot arreu d’Italia, i com en qualsevol macroconcert, arriben cantants reconeguts i altres no tan reconeguts, però siga com siga, la festa està asegurada i San Givanni està ple “de gom a gom”, no cap ni un pèl de …. més.
El primer diumenge de Maig és el dia de la mare, i per què cal recordar-lo? per què el seu nom ja ho indica, “el dia de la MARE”. Hem posaré un poc melancòlica però, a les mares ho devem TOT. Possiblement a vegades els demostrem massa poc, i no parem de sentir allò que sempre diuen elles, “quan sigues mare (o pare) ja ho entendràs!!!”. I sí, sí fort és el vincle que uneix a un fill/a amb sa mare, més fort deu ser el que uneix a una mare amb el seu fill/a. Tot això sense deixar de banda al PARE.
Simplement volia això, recordar aquestes dades.
Aquest any les dues festes han coincidit amb el pont, podreu imaginar-vos com estava Roma! Buuuuuf! Increible.
Els 4 dies del pont Maite ha estat en Roma, una bella visita, com dirien els italians, "carina". Hem fet algun giro per Roma, però aquesta volta amb més tranquilitat, ja que ja havia vist moltes coses, però aixina i tot hem caminat moooooolt. També hem estat en Florència un dia, i com no, Florència també estava “a rebentar”, així que, no he pogut vore els jardins del Palau de Pitti que m’havia recomanat Albert, i la "Piazzale de Michelangelo" la vaig vore per equivocaió o casualitat, però a pesar del mogolló de gent ha sigut un plaer estar de nou en Florència.
Majo també ha tingut la visita de Javi (que ja és un erasmus més, jejeje) i uns amics, per tant no ens hem vist més que en l’aeroport.
Després de quatre dies vacacionals, tornem a la rutineta.
I per a que Saül no diga que escric massa, acabe ací.
El dia del treballador en Roma es monta un “tinglao” de por. Per desgràcia no tot el món deixa de treballar aquest dia, i possiblement aquesta siga la cara oscura del dia, per què te n’adones què, per a que uns puguen viure bé, altres han de deixar de fer-ho.
Bé, com anava dient….en Roma, és la festa del “primo Maggio” i aquest dia en San Giovanni es reuniexen cantants i grups de cantants vinguts de tot arreu d’Italia, i com en qualsevol macroconcert, arriben cantants reconeguts i altres no tan reconeguts, però siga com siga, la festa està asegurada i San Givanni està ple “de gom a gom”, no cap ni un pèl de …. més.
El primer diumenge de Maig és el dia de la mare, i per què cal recordar-lo? per què el seu nom ja ho indica, “el dia de la MARE”. Hem posaré un poc melancòlica però, a les mares ho devem TOT. Possiblement a vegades els demostrem massa poc, i no parem de sentir allò que sempre diuen elles, “quan sigues mare (o pare) ja ho entendràs!!!”. I sí, sí fort és el vincle que uneix a un fill/a amb sa mare, més fort deu ser el que uneix a una mare amb el seu fill/a. Tot això sense deixar de banda al PARE.
Simplement volia això, recordar aquestes dades.
Aquest any les dues festes han coincidit amb el pont, podreu imaginar-vos com estava Roma! Buuuuuf! Increible.
Els 4 dies del pont Maite ha estat en Roma, una bella visita, com dirien els italians, "carina". Hem fet algun giro per Roma, però aquesta volta amb més tranquilitat, ja que ja havia vist moltes coses, però aixina i tot hem caminat moooooolt. També hem estat en Florència un dia, i com no, Florència també estava “a rebentar”, així que, no he pogut vore els jardins del Palau de Pitti que m’havia recomanat Albert, i la "Piazzale de Michelangelo" la vaig vore per equivocaió o casualitat, però a pesar del mogolló de gent ha sigut un plaer estar de nou en Florència.
Majo també ha tingut la visita de Javi (que ja és un erasmus més, jejeje) i uns amics, per tant no ens hem vist més que en l’aeroport.
Després de quatre dies vacacionals, tornem a la rutineta.
I per a que Saül no diga que escric massa, acabe ací.
No hay comentarios:
Publicar un comentario