Aquesta entrada deuria apareixer abans de l’altra, però...
Vaig estar en casa fa casi un meset (del 11 d’Abril al 24), el temps cada vegada s’accelera més.
El motiu principal de la visita, i el motiu per el qual vaig adelantar el vol a casa, va ser per què volia coneixer a la meua PRECIOSA NEBODETA, i a més per què tenia ganetes de vore a tota la gent.
Retrobar-te amb els teus sempre és un plaer. És un plaer sentir-te de nou allà, en casa, és un plaer sentir que la gent t’espera i s’alegra de que estigues de nou al seu costat, és un plaer sentir que tot roman en el seu lloc, allà on ho vas deixar (aquest sentiment és un poc egoista), és un plaer sentir de nou l’aire pur del poble, l’aire fresc, sense contaminació, és un plaer retrobar-te de nou amb el silenci, amb la tranquilitat de l’ambient...i és aquesta la millor manera d’adonar-te’n que, encara que siga una mica, la gent t’ESTIMA, i sobretot t’enadones que tu els ESTIMES més del que pensaves.
No obstant, després d’aquest raonament nostàlgic, quan ets lluny de casa és quan veus que aquesta és la millor m’anera d’enriquir-te personalment, és la millor manera de trobar-te amb tu matex, i és la millor manera per a aprendre i entendre que la teva cultura no és l’única existent en el món. Lluny de casa aprens a ser més pacient, aprens a valorar les coses d’una altra manera, aprens a distingir allò que és realment important del que no ho és, i per tant aprens a veure, i a viure la vida d’una altra manera.
Sempre he pensat que les oportunitats no hi ha que deixar-les mai escapar, per què possiblement no les tornes a tindre, i possiblement a mesura que et passen els anys te’n penedeixes d’haver-les deixa’t passar. Per tant, estic contenta d’haver aprofitat la meva oportunitat d’estar en Roma.
Vaig estar en casa fa casi un meset (del 11 d’Abril al 24), el temps cada vegada s’accelera més.
El motiu principal de la visita, i el motiu per el qual vaig adelantar el vol a casa, va ser per què volia coneixer a la meua PRECIOSA NEBODETA, i a més per què tenia ganetes de vore a tota la gent.
Retrobar-te amb els teus sempre és un plaer. És un plaer sentir-te de nou allà, en casa, és un plaer sentir que la gent t’espera i s’alegra de que estigues de nou al seu costat, és un plaer sentir que tot roman en el seu lloc, allà on ho vas deixar (aquest sentiment és un poc egoista), és un plaer sentir de nou l’aire pur del poble, l’aire fresc, sense contaminació, és un plaer retrobar-te de nou amb el silenci, amb la tranquilitat de l’ambient...i és aquesta la millor manera d’adonar-te’n que, encara que siga una mica, la gent t’ESTIMA, i sobretot t’enadones que tu els ESTIMES més del que pensaves.
No obstant, després d’aquest raonament nostàlgic, quan ets lluny de casa és quan veus que aquesta és la millor m’anera d’enriquir-te personalment, és la millor manera de trobar-te amb tu matex, i és la millor manera per a aprendre i entendre que la teva cultura no és l’única existent en el món. Lluny de casa aprens a ser més pacient, aprens a valorar les coses d’una altra manera, aprens a distingir allò que és realment important del que no ho és, i per tant aprens a veure, i a viure la vida d’una altra manera.
Sempre he pensat que les oportunitats no hi ha que deixar-les mai escapar, per què possiblement no les tornes a tindre, i possiblement a mesura que et passen els anys te’n penedeixes d’haver-les deixa’t passar. Per tant, estic contenta d’haver aprofitat la meva oportunitat d’estar en Roma.
