MÉS COSETES...

Aquest cap de setmana també ha anat molt bé. El divendres anarem amb Marco a sopar al pis d'un amic seu, i varem coneixer a més gent italiana, la qual cosa m'alegra, per què m'encanta l'idioma i m'agrada parlar-lo i amb ells podem practicar, cosa que amb els espanyols no. Després anarem a una festa reague a la facultat d'economia. La facultat estava oberta de par en par, cosa que hem va sorprendre bastant, l'edifici havia deixat de ser un lloc d'estudi i s'havia convertit en una discoteca. La veritat és que va estar bé, hem va agradar l'ambient, encara que lo del reague ja no ho varem pillar, quan arribarem allí ja estava el dj posant música.

Després de la festa anarem en busca d'un lloc on vengueren cervesa, i després de patir moooooooooooooooolt de fred el torbarem. Eixa nit no podeu imaginar-vos el fredo que fea, o el fredo que jo tenia, els meus peus pareixien pedres.

Disabte de nit també ixirem un ratet. Comentar que ixir en italia, amb els italians és sempre algo imprevisible, i mai s'ix a l'hora prevista, has de fer conter que si s'ha quedat d'estar en algun lloc a les 11 fins les 12,30 no s'arriba. El dissabte ferem botello en la plaça de San Lorenzo, la plaça estava "abarrotà", un mogollo de gent. Per cert, aquesta és la plaça fastidiosa, la plaça on hem vaig trencar la dent. Després de beure cervesa i calimotxo i de molta estona d' indesició anarem a un pub vicino on hi havia una festa.

L'entrada costava 6€, però Martina va convencer a la xica de la caixa per a que ens cobrara 3€ per persona si n'erem 10 persones i això que estava afònica que sinó jo pense que entrem sense pagar. Va resultar que la festa era una festa gay. En un principi la música no m'agradava massa per què era tecno, però tecno molt dur, després es van relaxar un poc i era més acceptable, però com tots sabeu jo ballava igualment per què tant hem fa quina música posen.

En ixir del pub ens abellia prendre un capuccino, així que agafarem el un bus nocturne i anarem en busca d'un bar o cafeteria oberta, Martina, Domenico i jo. No podeu imaginar-vos el plaer que hem va donar veure la ciutat de nit, no hi han paraules per a explicar-ho. Com podeu imaginar el bus ens va fer un giro per Roma fins que arribarem a Piramide on pararem per prendre el capuccino i el dolceto. Pasarem per el Colosseo, per San Giovanni, per Piramide... i quan tornavem a casa per el Castell de San Angelo, per San Pietro...si Roma es bella, de nit es bella a la màxima potència, vaig arribar a casa encantada d'haver elegit aquesta ciutat per fer l'erasmus, si ja estava contenta des de el dissabte per la nit encara ho estic més.

Aquesta setmaneta hem tingut la visita de la mare i de la tia de Martina, i hem fet alguna visiteta de la ciutat amb elles, encara que pobres han pillat mal oratge, la majoria de dies ha plogut. Com tota mare, ens ha cuidat de maravilla, tots els dies dinar i sopar fet, i com no hem menjat pasta la majoria de voltes, però també ens ha cuidat verdureta i tortilla amb carxofa, i tot boníssim, per què com tots sabem les mares cuinen de manera especial, igual es que siguen italianes, que espanyoles. Comentar que la seua cuina és un poc picante, però no dixa d'estar boníssima.

Com tota mare, li ha dut a Martina un cabaç de menjar, jo no se com han pogut dur tot això en el bus, mil pots de conserva, dolcets, pasta...una cosa per demés, dos o tres bolses de deport plenes de menjar.

Una altra cosa que contar; el divendres va vindre un retor a beneir la casa "Benedizione pasquale", un moment que no esperava viure mai.

Nosaltres, les del pis no voliem obrir-li, però la mare de Martina la va convencer per a que obrira, pareixia que a la dona li fera comboy.

Imagineu-se la situació; la mare de Martina, sa tia, ella, Rachela, Majo, jo i el retor,els 7 en la cuina, de peu, resant el padre nuestro i companyia en italià, a mi personalment la situació hem feia moooooooolta risa i va ser difícil aguantar-me. Després, amb ixa cosa que porta l'aigua bendita, ens va estufar totes les habitacions, quan va estufar la cuina a Majo la va duxar, i l'ordenador de Martina un poc també.

Per a que vegeu lo menut que és el món, el retor va resultar ser el que casarà a Moretti, el jugador del València. Finalment el retor se'n va anar, i rarament no va acceptar la llimosna que li donava la mare de Martina, 2€.

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/