ALTRES PARTICULARITATS DE ROMA

Continue amb aquelles coses que hem criden l'atenció al passetjar i contemplar la bella ciutat:

1) En Roma vages per on vages, pots trobar-te una font xorrant sense parar, i no estic parlant de les fonts que hi ha per les places, no no, hem referisc a ixes fonts de les que pots beure, encara que com podreu imaginar-vos no tot el món s'atrevix a beure d'ahí, per què igual pots trobar-te un gos pixant-la com un gos bevent, però també pense que durant l'estiu, quan el calor siga extremadament agonitzant tant li farà a la gent si el gos està bevent o pixant.

2) El transport: bé, ací podria explaiar-me, però abans que res diré que per a ser una inmensa ciutat que funciona sols amb 2 línies de metro, no va tan mal.

- Això sí, el metro és rapidíssim i més freqüent, diria jo, que en València.

- Pel que fa als trams i als bus, açò és increible, pots estar 15 minuts esperant el bus i de sobte apareixen 4 junts del matex número, "Pos so collons!! repartiu-vos la faena, serà precís anar els 4 juntets? que teniu por de pedre-vos?"

- I dels bus de nit, millor no parlar-ne, ixe si que no se sap mai quan arribarà, pots estar de 1 a 40 minuts esperant-lo.

- Els conductors, tan del bus com del tram, jo pense que el carnet l'han recollit d'una tombola, si pensaveu que els de València pegaven frenaes i arrancaes, és per què no heu pujat als de Roma, vamos que ací t'has de sucjectar al "barrot" amb les dos mans, i amb les cames obertes per a no perdre l'equilibri, i aixina i tot ningú t'assegura que no caigues.

- Una cosa sí que tenen els conductors, si et veuen correr els 100 metres lliços per a pillar-lo, s'esperen, amables si que són veus.

- Ara, els del metro no eh! estos si poden tancar les portes mentre tens mig cos fora i mig cos dins millor que deixar-te fora, o que deixar-te entrar.

3) En Roma està replet de tendes on venen camises i corbates, de tots els colors i models, però replet eh! més que de Mc Donald's, i mira que també hi han molts.

4) Per Roma, pots trobar-te a moltes dones i xiques amb el bigot per depilar, es veu que ací no s'estila depilar-se el bigot.

5) També pots trobar-te a molts xics i xiques amb el cul fora, vamos que düen el pantaló tan avall que se'ls veu tot, i no és que se'ls veja el tanga o el calçotet, NO! se'ls veu el cul, i alguns estareu pensant, pos millor tot això que et trobes, i vos dic, "pos NO!", per què massa agradable no és vore una regata del cull plena de pel, vos ho asegure, i menos de matí quan dus encara la llet amb els cereals en la gola, aaaaaaaagh!!!

De moment ací queden les observacions!!!

Beseeeeeeeeeets

MÉS COSETES...

Aquest cap de setmana també ha anat molt bé. El divendres anarem amb Marco a sopar al pis d'un amic seu, i varem coneixer a més gent italiana, la qual cosa m'alegra, per què m'encanta l'idioma i m'agrada parlar-lo i amb ells podem practicar, cosa que amb els espanyols no. Després anarem a una festa reague a la facultat d'economia. La facultat estava oberta de par en par, cosa que hem va sorprendre bastant, l'edifici havia deixat de ser un lloc d'estudi i s'havia convertit en una discoteca. La veritat és que va estar bé, hem va agradar l'ambient, encara que lo del reague ja no ho varem pillar, quan arribarem allí ja estava el dj posant música.

Després de la festa anarem en busca d'un lloc on vengueren cervesa, i després de patir moooooooooooooooolt de fred el torbarem. Eixa nit no podeu imaginar-vos el fredo que fea, o el fredo que jo tenia, els meus peus pareixien pedres.

Disabte de nit també ixirem un ratet. Comentar que ixir en italia, amb els italians és sempre algo imprevisible, i mai s'ix a l'hora prevista, has de fer conter que si s'ha quedat d'estar en algun lloc a les 11 fins les 12,30 no s'arriba. El dissabte ferem botello en la plaça de San Lorenzo, la plaça estava "abarrotà", un mogollo de gent. Per cert, aquesta és la plaça fastidiosa, la plaça on hem vaig trencar la dent. Després de beure cervesa i calimotxo i de molta estona d' indesició anarem a un pub vicino on hi havia una festa.

L'entrada costava 6€, però Martina va convencer a la xica de la caixa per a que ens cobrara 3€ per persona si n'erem 10 persones i això que estava afònica que sinó jo pense que entrem sense pagar. Va resultar que la festa era una festa gay. En un principi la música no m'agradava massa per què era tecno, però tecno molt dur, després es van relaxar un poc i era més acceptable, però com tots sabeu jo ballava igualment per què tant hem fa quina música posen.

En ixir del pub ens abellia prendre un capuccino, així que agafarem el un bus nocturne i anarem en busca d'un bar o cafeteria oberta, Martina, Domenico i jo. No podeu imaginar-vos el plaer que hem va donar veure la ciutat de nit, no hi han paraules per a explicar-ho. Com podeu imaginar el bus ens va fer un giro per Roma fins que arribarem a Piramide on pararem per prendre el capuccino i el dolceto. Pasarem per el Colosseo, per San Giovanni, per Piramide... i quan tornavem a casa per el Castell de San Angelo, per San Pietro...si Roma es bella, de nit es bella a la màxima potència, vaig arribar a casa encantada d'haver elegit aquesta ciutat per fer l'erasmus, si ja estava contenta des de el dissabte per la nit encara ho estic més.

Aquesta setmaneta hem tingut la visita de la mare i de la tia de Martina, i hem fet alguna visiteta de la ciutat amb elles, encara que pobres han pillat mal oratge, la majoria de dies ha plogut. Com tota mare, ens ha cuidat de maravilla, tots els dies dinar i sopar fet, i com no hem menjat pasta la majoria de voltes, però també ens ha cuidat verdureta i tortilla amb carxofa, i tot boníssim, per què com tots sabem les mares cuinen de manera especial, igual es que siguen italianes, que espanyoles. Comentar que la seua cuina és un poc picante, però no dixa d'estar boníssima.

Com tota mare, li ha dut a Martina un cabaç de menjar, jo no se com han pogut dur tot això en el bus, mil pots de conserva, dolcets, pasta...una cosa per demés, dos o tres bolses de deport plenes de menjar.

Una altra cosa que contar; el divendres va vindre un retor a beneir la casa "Benedizione pasquale", un moment que no esperava viure mai.

Nosaltres, les del pis no voliem obrir-li, però la mare de Martina la va convencer per a que obrira, pareixia que a la dona li fera comboy.

Imagineu-se la situació; la mare de Martina, sa tia, ella, Rachela, Majo, jo i el retor,els 7 en la cuina, de peu, resant el padre nuestro i companyia en italià, a mi personalment la situació hem feia moooooooolta risa i va ser difícil aguantar-me. Després, amb ixa cosa que porta l'aigua bendita, ens va estufar totes les habitacions, quan va estufar la cuina a Majo la va duxar, i l'ordenador de Martina un poc també.

Per a que vegeu lo menut que és el món, el retor va resultar ser el que casarà a Moretti, el jugador del València. Finalment el retor se'n va anar, i rarament no va acceptar la llimosna que li donava la mare de Martina, 2€.

http://www.flickr.com/photos/23836019@N05/

TOT CONTINUA BE PER ROMA

Abans que res dir-li a Albert que he canviat de nou el tamany de la lletra, no siga cas que pergues la vista per la meva culpa i t'hagen de posar ulleres de cul de got.

Fa uns dies que no escric en el blog, és cert, però es que TOT HEM PASSA AMI...!!! però mira, d'aquesta manera sempre tinc algo que contar.

El meu mal d'ull, com diu Julian, no va acabar amb la dent trencada no, sinó que fa quasi una setmana que estic sense ordenador, més bé sense poder fer res amb ell, perque l'odinador si que l'he tingut però sols podia entrar al skype i al messenger. Vamos que un PUTO VIRUS me'l va bloquejar practicament per complet, i l'única solució era formatejar-lo i començar de nou.

Però com tot en la vida, tot és qüestió de sort i de tenir paciència, per què en el moment menys esperat apareix algo o algú que et fa vore la llum i eixir del clot. Sort la meua que un amic de Sara, una companya de pis me'l podia formatetjar, i ahir Gian Carlo (que no se si s'escriu així) va tenir l'amabilitat de fer-me el favor. Ja li he dit que mentre jo estiga en Roma la birra la te pagà. En un principi me l'havia de formatejar Pepe, però té examen el dia 12 i fins aleshores hem sabia mal molestar-lo, però clar, hem corria presa, i va apareixer Gian Carlo, i el matex dia de nit també va donar senyals de vida Pepe. Si és que, com tot en la vida, o no tens res o ho tens tot.

A tot això, la meva dent continua igual, i a este pas crec que ja m'espere a anar a Espanya que vaig en Abril i arreglar-me-la allí, per què després de tot este temps ja he aprés a possar la llengua sobre la part de la dent trencada per a no notar el fred alhora de beure, vamos que ella (la dent) i jo hem arribat a un acord de convivència i cada dia hem resulta menys molesta la seva presència.

Fa dos divendres vaig viure la meva primera festa erasmus, m'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt per què la majoria dels erasmus espanyols son andalusos i xarrar amb ells es una risa contínua, però que voleu que vos diga, com una nit d'orquestra de falles amb la Pato o amb qualsevol altra no hi ha res.

Ixe cap de setmana va estar Javi (el ragazzo de Majo) en Roma, i el diumenge de mati anarem a fer un tour per la ciutat, no massa llarg però agradable per què a més ixe dia fea un solet de primavera que recordava a les falles, soles faltava la mascleta com va dir Javi. Després per a carregar les piles anarem a dinar al McDonalds: una hamburguesa amb patates i cola acompanyada del seu cafenet i el respectiu dolceto.

El dilluns següent Roberta, l'ama del pis, va fer una festeta en casa per què dimecres se n'anava a Dublin. Com vos podeu imaginar, el pis era ple de gent, d'espanyols i italians, 20 i pico persones, i Roberta va tenir la valentia de fer sopar per a tots, i un poal de sangria que estava pa cagar-te de forta, jo no se si era sangria o era un poal de coñac amb dos gotes de vi i fruta talla.

La resta de la setmana ha funcionat prou bé, amb normalitat però acompanyada d'un oratge poc amic nostre, vamos que ha plogut, massa per al meu gust però el mes de Març és el que té, igual amaneix amb un sol que bada les pedres, que igual ploure com mai, i au!

El dimecres vaig tenir la meva segona reunió amb el tutor. Quan vaig arribar ja no s'enrecordava de que era el que jo havia de fer, així que li vaig haver de refrescar la memòria. La veritat és que l'home és molt agradable, molt majo, i es porta molt bé per què de moment no m'agobia, va donant-me faeneta i hem diu que quan la tinga feta que l'avise.

Després de la xarla amb el profe vaig asistir a una presentació de Martina a la Facolta degli Comunicazione della Sapienzza. Feia una exposició d'un viatge que feren a Brasil per fer un treball de recerca, viatge de 2 mesos pagat per la facultat, saps o que!!!? aixina també recerque jo lo que fasa falta. A banda les bromes, l'exposició va resultar molt interesant, no penseu que per que fora en italia non capii niente, non è vero si que vaig capir qualcosa, sols que per al meu gust els profes van parlar massa rato i per al gust de Martina també.

Açò va per a Juli: el projecte és de medi ambient, una implantació d'una planta de depuració.

Pos eso, la resta de cosetes que han anat passant les conte en la següent entrada, per a que aixina no parega tan llarg. jejejjeje!!!!