23 DE JULIOL DE 2008

Avuí ha sigut el dia, avuí ha sigut el día que he presentat el meu projecte fí de carrera, la tesi com diuen els italians, i el día que definitivament he acabat, e MI SONO LAUREATA!!!

Pot ser feia molt de temps que esperava que arribara aquest moment, i ara que ha arribat pense, i ara que? És un estat d’insertesa, un estat de desubicació, i possiblement perquè realment encara no soc conscient que ha arribat el día.

Possiblement aquesta siga la meva última entrada, ja que hem queda una escasa semana en Roma, i en pocs minuts arriba Mirva per passar aquest últims dies de la meva estància en la ciutat.

També aquests últims dies seran els últims que vore la VIA BARTOLOMEO COLLEONI, la PRESNESTINA, seran els últims que aniré al Supercarni, al Todys, al Acqua&Sapone, al frutero de confiança i al paqui de confianza, seran els últims dies que saborejare l’esplendit transport de Roma, serà l’ultim més que comprare l’abonament, seran els últims dies que hem despertaré de matí i dire BUON GIORNO, perquè aquestes petites vacances han arribat ja quasi al seu punt i final.

Allò que uns mesos arrere esperava viure, ha desaparegut com l’espuma, i ara te n’adones de la velocitat i la fugacitat del temps, i te n’adones que en tot arreu pots trobar gent meravellosa.

Ja no tornaré a vore la genteta esta, Cova, Alberto, Ibon, Alex, Marta, Paulina, Cristian, tampoc a la gent del pis, a Sara, a Rachela, a Martina, tampoc als italianets com Domenico, Paolo, Giuseppe,…a Majo sí, bé, doncs sí, podem dir que açò ha acabat i que podem possar un punt i apart a aquesta historia, perquè encara que semble utòpic espere tornar a vore'ls gent algun día per Espanya, per Italia o en la Xina.

O DIOOOOOOOOOOO!!!

L’esglesia pensa que la societat és idiota? doncs resulta que SÍ.

Quan llegeixes titulars tipo “El papa pide perdón a su llegada a Australia por los abusos sexuales” o “El papa desea “reconciliar” a la iglesia católica con las víctimas de los abusos sexuales”, se’t posa la pell de gallina, t’horroritzes i penses, existeix alguna manera en el món de perdonar aquests fets? de veritat la societat és tan ignorant? o és que l’esglèsia cada dia més s’alimenta de la seua propia hipocresia?

El més trist de tota aquesta història es que hi ha moltíssima gent que continua creient i tenint fe amb l’institució més falsa, mentidera i tercermundista que existeix, l’ESGLÈSIA!!!

Bé doncs, amb aquesta opinió i aquest “malcuerpo” que se’t queda en veure aquestes noticies en el periòdic, continue amb la meva feina, pensant que part de la societat va enrrere en lloc d’anar avant, i amb l’esperança que algún dia part d’aquesta societat siga minoritaria, minoritaríssima.

HOGAR DULCE HOGAR

Quin plaer sentir de nou l’olor de la roba llavada en casa, dels llençols frescs, de l’olor i el sabor de paella, de fideuà, d’arròs al forn, de coques escaldaes….sentir de nou l’olor fresc dels tarongers, respirar de nou aire pur, despertar de mati, asomar-te a la finestra i veure a un costat el mar, a l’altre montanyes i davant de tu la picina, com si fos un cristall, despertar de mati i sentir l’olor del café de casa i del pa torrat de casa…sí, a vegades has d’estar lluny per a valorar allò teu, per a valorar i per a donar-li la importància que és mereix.

He tornat a vore als meus, a la familia, a la nebodeta més guapa de les nebodetes que puguen existir, Enma, als amics de Pego i de l’universitat, i aquests dies en casa m’han servit per a adonar-me’n què encara que m’agrade viatjar i coneixer i viure coses noves, el meu lloc el tinc allí, el lloc que hem fa sentir realment bé és aquell, i que per molt lluny que estiga sempre tornaré, perquè és el que hem dona el calor necessari i l’ambient necessari.

Gracietes per els dies viscuts entre Pego i València, gracietes per fer-me sentir tant bé entre vosaltres, i per veure que res ha canviat i que tot continua en el seu lloc.

ESCAPADES

Abans que res, agraïr a aquells que s’han preocupat per mi quan han llegit la meva trista i melancòlica anterior entrada. Tots tenim mals moments, tots tenim moment ens els quals ens sentim baixos de moral, i jo últimament els he tingut.

Hem considere una persona alegre, que poques vegades està trista, que intenta afrontar els mals moments, les males situacions positivament, per complicades que resulten, però tots tenim un fons i ningú és de pedra. Ara ja hem senc millor. Gracietes a tots i totes.

Sempre han dit que les escapades ajuden a cambiar els mals moments, ajuden a oblidar allò dolent, allò que no et fa sentir bé, és cert.

Aquestes dues últimes setmanes he apurat molt el temps viatjant, dos viatges completíssims. El primer destí va ser Berlín, viatge meravellós el qual m’ha ajudat a retrobar-me de nou amb mi mateix, amb els meus, m’ha ajudat a sentir-me de nou bé, a sentir-me de nou JO. El segón viatge a Sicília, també un vitge requetecomplet que entre altres coses m’ha ajudat a trobar-me amb els altres.

Vam visitar Berlín amb bicicleta, cosa que va millorar molt el recorregut, un viateg al qual no se li pot demanar més, cultura, natura, festa, deport...vam tenir temps de visitar moltes coses, monuments històrics, racons verds i fins i tot un poble vicino a Berlin...sobretot agraïr de nou als dos petardets la gran acollida que ens van donar. Bueno el recorregut per la ciutat ja l’ha contat Julian, així que, podeu fer un accés directe al seu blog, jejejeje!!! gracietes Juli per ahorrar-me paraules.

Sicília tampoc ens ha fallat, això sí, moooooooooooooltíssima calor, i també dir que el viatge va començar i va acabar un poc mal.

Només arribem a Catania, agafem un bus que ens du a l’alberg, i com que som españols, l’agafem sense comprar el tiquet, amb tanta mala sort que els revisors ens pillen, i ens diuen que hem de pagar 60€ per testa, i clar, com que som españols li diem “tu estas filipat o que? Açò no és just i no anem a pagar eixos diners, som turistes i acabem d’arribar”, al final un dels revisors ens fa el gran favor de rebaixar-nos la multa, 120€ en total, i no se com, com que som españols, finalment aconseguim no pagar res. A tot això, Cristian l’alemà filipant de la situació, pensant què allò més just era pagar la multa, o sea se, 60€ per testa, amb tota la raó del món, i nosaltres fent-li comprendre que estem en italia no en alemanai i que som españols i no alemans, que no paguem una multa només per què si, i que els revisors volien fer l’agost amb nosaltres. Bé, tot i així no ho va arribar a entendre.

L’altra va estar quan arribem a l’aeroport per a agafar el vol de tornada a Roma. Després de dies de caminar molt, de soportar molt de calor i més cansats que una burra, quan arribem a l’aeroport a les 8 de la vesprà, ens donen la meravellosa noticia de que el vol ve en retard i que en lloc d’eixir a les 9,45 ixirà a les 11,45, la qual cosa significava que quan arribarem a Roma no hi haurien trens per a arribar a casa ni bus, així que no hi havia altre remei que agafar un taxi per a 6, tot això sense deixar de banda la historieta amb el taxista.

Deixant a banda aquests dos fets puntuals ho hem passat molt bé. Hem visitat raconets de Sicilia molt bonics, incluint les platges, les esglèsies...i ens hem fet morenets. Hem visitat Catania, Taormina, Siracusa i Noto, hem vist a Espanya passar a semifinals, hem tingut molts bons moments de platja, d’alberg, d’hostal, ens hem rist molt, ens hem conegut un poc més, hem compartit estonetes...en resum, hem aprofitat motl el temps.

Sabato sera parto a Espanya, finito già il tempo libero, comincia il lavoro serio. A dopo e tanti baci a tutti.

ELS PAPIS

Gràcieeeeeeeeeees per vindre, necessitava vore-vos, necessitava estar amb vosaltre.

Van estar en Roma la primera setmana de Juny, del 5 al 8, quatre meravellosos dies amb la seva companyia, que hem va servir per carregar les piles, i retrobar-me amb l’ambient familiar.

Tot i que ja havien estat en Roma fa 5 anys, vam fer un gran giro, vam acabar molt cansats, rebentats, però és normal, Roma és molt gran i sense adonar-te’n camines moltíssim. Bé, tot i això vaig ser molt feliç de tornar-los a vore i de tindre’ls aprop.

Vos ESTIME!!!

PLORAR EN SILENCI

Plorar en silenci és plorar quan no et sent ningú, o quan creus que no et sent ningú. És plorar quan se’t fa la gola estreta, quan se’t fa un nuc, quan sents que la gola no et dixa respirar. És com sentir quan no se sent res. És com quan el silenci i la soletat son la millor companyia. Contradiccions que a la volta donen sentit als fets.

Sempre he pensat que la vida està feta de moments, que està plena dels petits detalls, els petits fets que omplin el dia a dia, i que dia a dia has de saber trobar aquests petits moment i disfrutar-los al màxim. Però de la mateixa manera, també pense i a vegades te n’adones què, els petits detalls poden derrumbar el dia en un petit instant.

Així de sencill o de complicat pot resultar el dia a dia, tot depén de la fortalesa de cadascú, d’allò que l’envolta o d’allò que no l’envolta, d’allò que té tant lluny i que tan li ompli i a la volta tan li falta cada dia, cada instant, del que reb o del que no reb...de tantes coses que al cap i a la fí et fa donar un equilibri i una importància a allò que verdarement és important, i restar-li-la a allò que no merex tenir-la.

COSETES

Fa temps que no passe per aquestes pàgines, vamos, que fa temps que no escric. Quan és pot no t’abellix o simplement preferixes fer una altra cosa, i quan t’abellix no es pot. Bé, la història de sempre.

En aquest temps recalque algunes cosetes. He fet dos viatges “relámpago”, un a Siena i l’altre a Nápoles (Pompeia), els dos plens d’intensitat, sobretot per el poc temps del que disposava.

També hem rebut la visita de Isa i Àngel. Xiquets, gracietes per la vostra presència, i sobretot gracietes per aquella pizza que tant es va fer de rogar. Com sempre dic, recordar i refrescar la memoria, per a saber que la gent continua estant ahí, sempre t’ompli el cor.